Crec fermament que amb un conte es suficient. Obviament dos regals no és cap exageració. Però això dels regals personalitzats va en contra del esperit de les cel·lebracions conjuntes: si fem una festa igual per a tots, tots han de tenir el mateix regal.
Els nens no esperen ni dos ni tres regals, som els pares que ens fa por quedar curts. I el conte és el detallet, el regal és la festa. Els regals materials són secundaris, o aixó m'agradaria ensenyar-li a la meva filla.
Per experiència (vuit anys assistint a festes d'aquestes), sé que tant és si regales una nina, una pilota o la Play, als 30 segons els regals són a qualsevol racó i els nens jugant amb els companys. Es tracta de fer-los sentir protagonistes (no amb regals) posant-los una corona, cantant l'aniversari feliç, fent-los fer un discurs, fer jocs fent equip amb els pares,....
Els diners que han sobrat dels contes, estaria bé dedicar-los a pagar la festa (pallassos, pastís,...) o guardar-los per la propera, perque penso que totes les festes les hauriem de pagar entre tots els pares ( i no només els que celebrin l'aniversari). El proper trimestre són sis, si en fallen un parell o més, ho hauran de pagar entre tres o quatre. I aquest trimestre som 11! No crec que es tracti de qui convida a qui, si no de fer tres celebracions tots junts.
Si el tema del segon regal es tira endavant (per democracia), ja avanço que el de la meva filla seran xuxes (o similar) per a tots 27 nens.
Lali / Toni sembla que només opinem nosaltres i vosaltres, i com que no ens posem d'acord, la resta de la gent deu esperar a veure si ens fem mal...
Que penseu els altres?
Salut,
Enric.
Molt correcte
ResponEliminaPodem parlar d aixo